dimecres, de març 08, 2006

L'escoltisme que volem promoure

1. L’Escoltisme és un mètode d’educació cristiana i cívica dels joves mitjançant el respecte de la Llei Scout, l’ús del Sistema de Patrulles, i la pràctica del joc i la vida a la natura. Aquest mètode es considera, juntament amb l’escola, com a complementari de la família, que és responsable del nen com a encarregada principal. És, si més no, complet, en el sentit que vol educar l’home sencer, cos, esperit i ànima, i que atribueix una importància essencial, no només a la formació personal, sinó a la formació de l’home social i del futur ciutadà. Per últim, és actiu, doncs incita al jove a fer-se càrrec de la seva pròpia educació en un marc adient a les seves necessitats i a les seves forces.

2. L’Escoltisme creu en el destí personal i sobrenatural de cada home i en la seva vocació comunitària. Refusa, en conseqüència, tota concepció filosòfica o social que sacrifiqui la persona per la societat. “L’Scout és fidel a la seva Fe i a ella sotmet tota la seva vida”. Tot i això, l’Escoltisme distingeix allò temporal d’allò espiritual sense confondre-ho ni separar-ho: els Caps Scouts són laics a qui els pares dels joves ham delegat una part de la seva autoritat. Aquests Caps es remeten als drets o deures dels laics vers la societat, a la que donen tant al poder espiritual com al poder temporal, allò que deu tot batejat i tot ciutadà. Aquestes nocions estan expressades clarament mitjançant els altres dos principis: “L’Scout és fill de la seva pàtria i bon ciutadà”, “El deure del Scout comença a casa”.

3. La Llei Scout comprèn una sèrie de preceptes positius i defineix l’Scout com a fidel a la seva paraula, pur, lleial, obedient, fraternal, cortès i cavallerós, que estima en la naturalesa l’obra de Déu, amant del proïsme i sempre preparat per a servir-lo. És el pilar central del mètode, i qualsevol alteració de la Llei caldrà ser considerada com una desviació de la finalitat de l’Escoltisme. Després d’un període de prova, el jove Scout es compromet mitjançant la Promesa, acte personal i lliure, a observar la Llei.

4. El sistema de Patrulles du a terme el principi d’educació activa del noi mitjançant el propi noi. Una patrulla és una equip indissociable de 7 a 8 nois sota la direcció d’un d’ells, el Cap de Patrulla, més experimentat i generalment de més edat. Els caps de Patrulla, responsables personalment dels seus nois, estan associats al Cap de Tropa per a compartir responsabilitats personals i precises, segons les seves aptituds i gustos. Diverses Patrulles constitueixen una Tropa dirigida per un Cap de Tropa assistit per un Consiliari. El govern d’una Tropa es fa per mitjà d’una Cort d’Honor i d’un Consell de Caps. La primera té per objecte assegurar que la Tropa en el seu conjunt, i cada Scout en particular, progressin adequadament en la línea de l’ideal scout. El segon organitza la vida i les activitats de la Tropa.

5. El joc i la vida a la naturalesa són essencials en l’Escoltisme. El joc és l’activitat instintiva del noi. Exercitat a l’aire lliure, millora la seva salut, li ensenya disciplina i esperit d’equip, fomenta l’agudesa dels seus sentits, desenvolupa les seves facultats d’observació, restableix el seu equilibri nerviós, exercita la seva capacitat de presa de decisions. La vida a la natura és primordialment comprensió de l’obra de Déu, però també, mitjançant el Campament, escola d’energia, de despreniment, de destresa, d’ajuda mútua fraternal. És en el Campament on la vida scout troba la seva plenitud.

6. Els principis i mètodes de l’Escoltisme tendeixen vers cinc finalitats, definides pels fundadors: Salut, Caràcter, Servei, Habilitat tècnica, Sentit de Déu. Si els quatre primers apunten a formar un home físicament robust, de caràcter ben temperat, consagrat al servei dels demés i tècnicament capacitat, el darrer, la cerca del Déu vivent, és la fi suprema de la formació Scout.

7. L’Escoltisme comprèn tres branques: Llobatons, Scouts i Ròvers. Aquesta articulació ideada per en Baden-Powell, correspon a les tres etapes naturals de l’educació del noi, tant en el pla fisiològic com en el pla psicològic. Hi ha continuïtat de l’escoltisme, d’una branca a les altres, en els seus principis, mètodes i finalitats, no essent cada branca més que una adaptació de les activitats Scouts a l’etapa considerada: infantesa, adolescència, entrada en la vida d’home.

8. La Branca “Scouts” és la Branca principal de l’Escoltisme. El Llobatisme la prepara. La Ruta la continua. Els principis, fins i mètodes de l’escoltisme, concebuts inicialment per a la Branca “Scouts”, troben en ella la seva expressió perfecta. El seu objectiu essencial és la formació de l’adolescent, agafat quan surt de la infantesa, i conduit a l’entrada de la seva vida d’adult. Aquest període es caracteritza per la crisi del creixement continu que travessa el noi durant 4 o 5 anys, és a dir, segons els seu grau de precocitat, de 11-12 a 16-17. L’edat central de la Branca “Scouts” se situa, doncs, cap els catorze anys.

9. Posant-se a l’alçada del noi, cercant allò que li interessa, utilitzant els poderosos ressorts que són a aquella edat la necessitat de reafirmar-se, el gust per l’aventura, la voluntat instintiva d’agrupar-se per a jugar i fer coses, el desig de viure per endavant el seu futur d’home, la Branca proposa al noi una societat a la seva mida, uns fins accessibles, un mètode adient i unes activitats segons els seus gustos.

10. Aquesta societat es diferencia de la “banda juvenil” en què està estructurada i en què té la Llei Scout per regla, i en què està unida al món dels homes per un animador adult de joc, el Cap de Tropa.

11. Finalitats. Fidel a l’esperit de l’Escoltisme, la Branca “Scouts” admet l’evolució no de la seva naturalesa profunda, sinó dels gustos del noi de la nostra època. En conseqüència, es complau en renovar les activitats generals proposades al noi, sense deixar de voler-les educatives ni de remetre’s a les 5 finalitats de l’Escoltisme: Salut, Caràcter, Servei, Habilitat tècnica, Sentit de Déu.

Si els models dels primers Scouts -cavallers, exploradors, missioners-, són sempre models estimulants i vàlids, cal constatar que les tècniques modernes, així com els esports de moda, exerceixen un poderós atractiu sobre la joventut actual. Però aquestes tècniques no podrien constituir una finalitat en sí mateixes: contribueixen, posades en el seu lloc, a desenvolupar les aptituds fonamentals indispensables en un home de demà.

12. Salut. Les enormes concentracions urbanes, la dura competició escolar, la incoherència de la vida quotidiana, ataquen l’adolescent en ple creixement i li impedeixen sovint arribar a madurar, malgrat la considerable expansió dels hobbies i els esports. Més que mitjançant la cerca de la gesta esportiva, la salut serà desenvolupada alhora per l’expansió a l’aire lliure, la pràctica d’hàbits sans, els recorreguts esportius i els esports d’equip, constituint tot un entrenament físic variat però moderat que no ha d’ocasionar mai la fatiga excessiva.

13. Caràcter. El creixement del benestar material, la cerca interessada de la comoditat intel·lectual i moral, la influència creixent dels mitjans de publicitat i propaganda, condueixen cada cop més al conformisme, i fins i tot a la passivitat i a la inèrcia.

Les activitats Scout tindran com a finalitat el fet de desenvolupar el sentit de l’observació, l’anàlisi objectiu dels fets, el judici personal, la voluntat de mirar les dificultats de front i la capacitat de superar-les. Els jocs d’equip, els campaments, el control personal de la pròpia progressió, l’exercici de responsabilitats, la pràctica intel·ligent i oberta dels diferents consells, la iniciació en la informació, formen el caràcter del noi de manera natural, i desenvolupen la seva personalitat.

14. Servei. Neguitosa pel seu avenir, dubtant de sí mateixa, la joventut actual tendeix a refugiar-se en una espècie d’egoisme mític, mentre un vent de solidaritat bufa en el món, fent sentir que els homes han d’unir-se o morir junts. El desenvolupament del sentit dels demés és més que mai necessari per a propagar el missatge evangèlic de caritat i de pau.

Les activitats hauran d’ajudar al noi a descobrir el proïsme, a estimar-lo i a servir-lo amb obres, a inclinar-se vers un ofici al servei dels homes. La pràctica de la Bona Obra confiada a l’honor, els exercicis de socorrista, la iniciació professional, la fraternitat Scout internacional, l’obertura de l’esperit al civisme, inciten al noi a sortir del seu egoisme i a comprometre’s, quan entri a la Ruta, en la via del Servei.

15. Habilitat tècnica. En un món altament industrialitzat on es realitzen cada dia progressos científics i tècnics fabulosos que són exposats al coneixement directe de tots, la joventut se sent portada, amb certes presses, vers un avenir en el què tot li sembla possible.

És cert que l’home d’avui, i encara més el del futur, no podrà tenir èxit en la vida sense tenir una qualificació tècnica. Però la Branca “Scouts” no és una escola professional. Només pretén que els nois adquireixin algunes tècniques senzilles, variades, d’aplicació pràctica real, poc oneroses, sense fer d’ells, malgrat tot, tècnics tancats en la seva especialitat. Així, les tècniques experimentades en el campament i en la natura es completen mitjançant tècniques adients (treball de la fusta, els metalls i els nous materials, electricitat, tècnica d’automoció o ràdio, modelisme...), de manera que donin al noi una certa polivalència. Es buscarà el treball ben fet per sobre l’eficàcia a tota costa, subordinant sempre la tècnica a la finalitat Scout.

16. Sentit de Déu. La invasió del materialisme condueix a una descristianització que cada cop pateixen més homes que han perdut tot sentit de Déu, i viuen en la indiferència o la desesperació. En l’edat Scout on la transformació fisiològica s’acompanya sovint d’un posar en dubte els valors religiosos, és important que el noi faci el descobriment personal de Crist. La Branca l’ajudarà, abans que res afavorint en el campament els moments de silenci, desenvolupant el sentit d’allò que és sagrat i l’esperit de contemplació, fent-li comprendre l’obra de Déu, vivint una vida religiosa apropiada a l’edat. Aquest serà el paper del Consiliari, però també i sobre tot en la seva absència, el de tots els Caps.

17. Mètode. El Sistema de Patrulla, innovació genial d’en Baden-Powell, és el mètode fonamental de la Branca “Scouts”. Prenent com a motor l’interès, l’acció, la responsabilitat, associa íntimament l’educació personal i l’educació comunitària i “posa als joves en condició de prendre a les seves mans la seva pròpia formació” (Baden-Powell.)

Aquest apartat ha estat elaborat en base al text “Les bases fondamentales du scoutisme” de P. Delsuc, P. De Montjamont, H. Dhavernas, M. Menu. Text complet a http://www.salve-regina.com/Scoutisme/Bases_fondamentales_scoutisme.htm

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home